ETIKA C

POETES CATALANS:
J. Civera i Sormani

 

12F501

EL CANT D´UN PELEGRI

Barcelona, 1891

 

Sant Francesc s´enamorà
de Déu i de la pobresa,
i era tanta sa puresa
que els lliris el van envejar.

No té casa ni té taula
menja pa de caritat,
mes després d´haver escoltat
la seva santa paraula,
resplendent s´obria el cel,
i de sobte apareixia
la dolça Verge Maria
i l´arcàngel sant Miquel.

Sant Francesc era migrat,
no tenia gran alçada,
mes si dava una volada
quan estava extasiat
allargant la mà abastava
la lluna, els estels i el sol,
i si més alçava el vol,
fins a la glória arribava.

Sant Francesc era germà
fins de l´herba de la prada,
i el seguia l´ocellada
quan anava a predicar.

El llop era germà d´ell,
no volgué que fos odiat,
i tractava amb caritat
l´home, la flor i l´ocell.

L´ànima del Pobrissó,
era un cel de matinada,
i tenia a la mirada
la llum de Nostre Senyor.

Era un sant tan resplendent
que quan pel sender passava,
un róssec de llum deixava
com l´estel que llu a Orient.

Ell anunciava on era
la cova santa a Betlem,
i deia als homes: anem,
el bon Jesús ens espera.

Si flaires el seu perfum,
vés al seu encalç, germà,
i amorós t´esbrossarà
el camí que du a la llum.

 

- - - - Retour Index catalán - - - - Retour ETIKA Start - - - - -