De Greccio en lo pessebre,
davant l´Infant Diví,
ronca la cornamusa,
sona la tamborí,
la flauta hi espigneja,
la flauta i lo flautí.

La pastorella dolça
Francesc la vol seguir.
No té ferrets ni gralla,
gralla ni bandolí.
Cull dos bastons que troba
llençats vora el camí,
se´n posa una a l´espatlla
a tall de violí,
passant l´altre per sobre
com un arquet d´or fi.

Lo violí és de freixe,
l´arquet d´un brot de pi,
mes en ses mans sagrades
gran música en sortí.
¿No n´ha d´eixir, de música,
si els toca un Serafí?