ETIKA C

CATALÁN

http://www.etika.com
8-10-1997

22MAJ11

CANT ESPIRITUAL

Joan Maragall

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de lŽull nostre,
què més ens podeu dâ en un altra vida?

Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que mŽheu donat, Senyor, i el cor
que sŽhi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits meŽl fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits lŽeterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué "AturaŽt"
sinó al mateix que li dugué la mort,
yo no lŽentenc, Senyor; yo, que voldria
aturar tants moments de cada dia
por fêŽls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fê etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra lŽombra només del temps que passa,
la il-lusió del lluny i de lŽa prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que sŽhi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí sŽatura
menŽn fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
se heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucàŽls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no nŽhi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; prô on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què sŽacluquin aquests ulls humans,
obriu-meŽn, Senyô, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
SiaŽm la mort una major naixença!

 

- - - - Retour Index catalan - - - - Retour ETIKA Start - - - - -